L’Artteràpia és una disciplina que té per objecte la integració emocional en la persona mitjançant allò que n’és més genuí, les seves capacitats de creació. Quan es produeixen efectes d’integració emocional, la persona és capaç de produir canvis en si mateixa i de construir la realitat que l’envolta tot adaptant-la a les seves pròpies capacitats. D’això se’n deriven guanys tant per la persona com pel medi social on aquesta desenvolupa la seva existència.

Les circumstàncies en les que visqui, el conglomerat que formi la seva identitat, els símptomes que tingui, les dificultats, l’edat, la condició social i econòmica, la cultura, l’origen… són tan sols la respectuosa via d’entrada a allò que està en el nucli del seu ésser, les capacitats de creació de la seva pròpia existència. Per això l’Artteràpia disposa un treball amb les persones, amb llurs capacitats i desitjos. Acollint els símptomes i les dificultats. Oferint-li suport per a poder realitzar processos de canvi en els àmbits on desenvolupa la seva experiència vital com en la salut i la salut mental, l’educació, la integració social i comunitària i el desenvolupament personal.

L’Artteràpia ofereix un sosteniment continuat i profund que ajuda a les persones a afrontar les dificultats en què es troben i a desenvolupar les seves potencialitats. Durant el procés de desenvolupament i de maduració de la seva personalitat en la infantesa i l’adolescència. En els adults, ofereix un sosteniment en les seves tasques professionals i personals, ajudant-los a sentint-se vius i creadors en el seu fer, al llarg de tot el seu cicle vital.

Des de les capacitats creadores i de la seriosa activitat de jugar, ens posem en situació de poder relacionar, treballar i incorporar constantment allò que es mou en el nostre interior (les emocions, els desitjos, els temors, les preferències, els rebutjos, etc.) a la realitat externa i viceversa. Aquest treball d’anada i tornada des d’un mateix, produint un vincle creador amb l’altre, ajuda a generar un desenvolupament integrador del que és emocional i de les potencialitats de les que cadascú és portador. En entorns o en situacions vitals conflictives, on la persona no aconsegueix trobar allò amb què identificar-se, on la recerca d’un mateix pot sonar tan llunyana, l’existència d’un espai de descoberta personal a través de processos creadors que proposa l’experiència amb diferents llenguatges artístics, és una eina i un recurs molt valuós.

L’Artteràpia treballa integralment amb la singularitat de cada persona, amb les seves capacitats creadores i d’integració emocional. No importa les dificultats que pugui tenir. S’ha de dir que treballem amb persones, no amb característiques parcials de les mateixes. No amb diagnòstics. La persona, no la seva “tipologia”, troba cabuda i sosteniment en la recerca de les seves capacitats, de les seves potencialitats. Les dificultats de conducta i d’aprenentatge (dèficits d’atenció, hiperactivitat, etc.), les necessitats especials (altes capacitats, discapacitats,… ), les situacions de violència i de desestructuració familiar, la immigració i la integració, els trastorns alimentaris (anorèxia i bulímia), les dependències a tòxics, a les pantalles, les dificultats en la salut, siguin d’origen psicosomàtic o hereditari, també en els processos terminals de l’existència… En tota circumstància trobem un denominador comú: la persona sempre hi és. La persona amb les seves capacitats per viure digna i creadorament la seva existència. Les dificultats tan sols són importants si les transformem en la respectuosa via d’entrada per permetre desenvolupar les pròpies capacitats creadores.

L’Artteràpia no és, per tant, ni una distracció ni una evasió. No és tan sols una eina de normalització. Cerca allò que és original, singular, propi de cada persona. No és un mitjà per a desxifrar una determinada concepció estàtica i simptomàtica de la personalitat. Més aviat suposa l’oportunitat per somoure condicionants personals i socials i oferir-se la possibilitat de construir altres representacions de si mateixa que obtinguin el reconeixement del seu entorn vital.

L’Artteràpia era la idea de la qual havia arribat el moment. Tot i aix,í les seves reconegudes ‘mares’ no la van donar a llum per si soles. No només té moltes arrels genètiques, sinó que l’Artteràpia és filla també de diferents pares, tots ells amb al·legacions legítimes. De fet, quan l’Artteràpia es va donar a conèixer, es va veure que molts individus, i en diferents llocs, havien donat a llum idees similars més o menys al mateix temps, i sovint sense que es coneguessin entre ells”. (Judith Rubin , 1999).