Una mica d’història

“L’Artteràpia era la idea de la qual havia arribat el moment. Tot i així les seves reconegudes ‘mares’ no la van donar a llum per si soles. No només té moltes arrels genètiques, sinó que l’Artteràpia és filla també de diferents pares, tots ells amb al·legacions legítimes. De fet, quan l’Artteràpia es va donar a conèixer, es va veure que molts individus, i en diferents llocs, havien donat a llum idees similars més o menys al mateix temps, i sovint sense que es coneguessin entre ells”. (Judith Rubin , 1999)

 
Factors propiciadors de l’artteràpia. 

La història de l’Artteràpia ha estat marcada per diferents orígens. El que avui en dia es coneix per Artteràpia sorgeix a Europa i als EEUU a finals del segle XIX, i es desenvolupa plenament a partir de la Segona Guerra Mundial. El desenvolupament dels avenços socials i tecnològics genera nous plantejaments de pensament filosòfic i ètic, i propicia canvis socials que a principis del segle XX desencadenen diferents maneres d’entendre l’educació, la salut i les relacions socials i l’art. Innovadors moviments de renovació pedagògica practicats, per exemple, per Decroly, Montessory, Steiner i Freinet entre altres, van encoratjar l’expressió creadora dels nens i nenes i van desenvolupar una nova consciència sobre les capacitats creatives de l’ésser humà. Bàsicament es pot dir que són tres els factors que propicien la seva aparició:

1. L’expansió de la psicoanàlisi

El concepte de l’inconscient desenvolupat per la psicoanàlisi de Freud, i més tard de Jung, va suposar una revolució en la comprensió de la psique humana. La valoració d’allò oníric, del camp simbòlic, d’allò irracional, dels aspectes intuïtius, van tenir repercussions notòries en les arts visuals i en la literatura.

2. Les avantguardes artístiques del segle XX

És destacable, en les arrels de l’Artteràpia, la influència de l’Expressionisme Alemany i, sobretot, del Surrealisme. Sobretot aquest últim pel que fa a l’experimentació amb tècniques i recursos plàstics inspirats en la psicoanàlisi: l’escriptura automàtica de Breton és comparable a l’associació lliure de Freud. Els dibuixos automàtics, la combinació i relació entre motius, s’atansen al mètode crític-paranoic que propugnava Dalí. La “Compagnie de l’art brut” es crea l’1 de juliol del 1949, per iniciativa dels artistes Jean Dubuffet, J. Paulhan, Ch. Rarteterapeutaon, H.-P.Roché, M. Tapié i André Breton. Els objectius, en paraules de Dubuffet són “investigar aquelles produccions artístiques realitzades per persones obscures i que presenten una forma d’invenció personal, d’espontaneïtat, de llibertat, més enllà de convencions i hàbits rebuts. La creació artística és insignificant si no parteix d’una alienació i no proposa una nova manera de mirar el món i ofereix una nova manera de viure”. Per a Dubuffet, la creació artística obre el diàleg amb un mateix, més enllà de tot context cultural.

3. La Segona Guerra Mundial

Opera com un factor determinant pel que fa a l’expansió de l’Artteràpia. Molts artistes i psicoanalistes d’origen jueu es veuen forçats a fugir a Anglaterra o als EEUU per salvar-se de la persecució nazi. Específicament a Anglaterra, la necessitat de recuperar com més aviat millor els soldats ferits, va fer que es creessin serveis de psicologia especials en els hospitals, on es van utilitzar teràpies innovadores com ara la teràpia analítica de grup que incloïa el psicodrama i l’art.