És a Anglaterra i als EEUU on es considera que neix l’Artteràpia com a disciplina pròpia, gràcies a persones que s’aventuren a experimentar les possibilitats que ofereix la pràctica de llenguatges artístics en diversos camps de la salut.

Hans Prinzhorn (1886-1933), psiquiatre i historiador d’art alemany. Creia en l’impuls fonamental de la humanitat vers l’auto expressió i comunicació i això incloïa la necessitat de jugar, decorar, simbolitzar i organitzar les idees en formes visuals. Prinzhorn sostenia que el procés creador de fer art era bàsic en totes les persones, amb malaltia mental o sense, i que l’art era una manera d’obtenir benestar psicològic.

Melanie Klein (1882-1960), psicoterapeuta d’origen austríac i deixebla de Freud, el 1929 es trasllada a Londres. Les seves teories tindran una especial influència en l’Artteràpia britànica dels anys 80.

Adrian Hill, posa el nom a la disciplina el 1942 esperant així el reconeixement de la comunitat mèdica. Descobreix el valor terapèutic de l’art mentre estava convalescent de tuberculosi en un sanatori i animava a altres pacients a pintar i superar amb millors recursos la malaltia. Durant la Segona Guerra Mundial va treballar en la recuperació de soldats en el sanatori de King Edward VII, i va aconseguir el reconeixement d’institucions importants com ara la Creu Roja britànica. Va difondre els seus treballs i experiències mitjançant conferències, publicacions de llibres i també realitzant exposicions de les obres realitzades pels pacients. El 1943 publica la seva obra Arts as an aid to illness: an experiment in occupational therapy, i el 1945, Ars versus illness, i és justament en aquesta obra on creu haver trobat el terme Artteràpia per descriure el seu treball.

Fridl Dicker-Vandais, dissenyadora, artista i educadora, formada en la Bauhaus després de treballar amb Edith Kramer en la recuperació de nens refugiats. Organitzarà de forma sistemàtica el treball mitjançant l’art com a manera de recuperació i resistència a la mort, amb els nens -en casos terriblement traumatitzats- que arribaven a Terenzin (Chekia), un dels guetos jueus més importants en l’Europa dominada pel nazisme.

Marion Milner, psicoanalista britànica, comença a interessar-se en l’ús de les imatges com a mitjà d’exploració de l’inconscient. Va escriure un llibre de gran influència en el sorgiment de l’Artteràpia: On not being able to paint, publicat el 1950. Milner tenia un enfoc psicoanalista freudià i el seu analista era Donald Winnicott , qui va ser un important referent pels seus estudis i publicacions en la formació de l’Artteràpia a Anglaterra.

Rita Simon, artista visual qui el 1942 fou contractada per a realitzar sessions d’Artteràpia amb pacients externs del Social Psichotherapy Centre recolzada per doctors i psiquiatres. Simon postulava que l’Artteràpia podia tenir un valor especial amb conjunció amb la psicoanàlisi.

Edward Adamson, se li atribueix la utilització de l’actitud no intervencionista per part del terapeuta. S’oposava a que aquest interpretés els treballs dels pacients. Després de la guerra va treballar com a voluntari amb Adrian Hill i el 1946 va portar a terme programes d’Artteràpia en un hospital mental per a pacients de llarga durada.

Edith Kramer (1916-2014), artista formada a Praga, d’on va fugir abans que esclatés la guerra. Abans d’abandonar Europa, havia treballat amb nens refugiats juntament amb Friedl Dicker-Vandais, de qui va ser alumna. El 1938 arriba a Nova York com a refugiada. Influenciada per les idees de Lowenfeld sobre l’educació artística i seguidora de Sigmund Freud, la seva formació és psicoanalítica i creia en el concepte de sublimació. El 1959 treballa com a artterapeuta a Wiltwick, una escola residencial per a nens amb malalties mentals a Nova York, on s’inspira per escriure: Art Therapy in a Children’s Community (1958).

Provinent de l’àmbit de la pedagogia, Margaret Naumburg va crear el 1914, a Nova York, una escola anomenada Walden school, en la que tots els professors havien de passar per un procés psicoanalític. Veia l’art com una forma de discurs simbòlic provinent de l’inconscient, igual que els somnis, i al que s’ha d’evocar de forma espontània i interpretable mitjançant l’associació lliure d’idees, respectant sempre la interpretació del mateix artista. Entenia l’art com un camí vers els continguts simbòlics de l’inconscient. Considerava l’expressió simbòlica com a “limitada a idees concretes relacionades amb la vida personal del pacient, les quals actuen com un substitut de la verbalització directa”. Naumburg creia en la importància d’ajustar-se al ritme del pacient, d’iniciar primer un desbloqueig creatiu, no forçar els temps de cada pacient i saber veure i escoltar. Promovia també l’art en la teràpia. Publica un llibre tractant de fer una rigorosa definició del terme Artteràpia, i senyala que la qualitat curativa inherent en el procés creador explicaria la utilitat de l’Artteràpia. Diu que l’art és una manera d’ampliar l’experiència humana al crear equivalents amb aquestes experiències.

Se la considera una pionera de l’Artteràpia als EEUU, on va lluitar i treballar infatigablement perquè aquesta disciplina obtingués reconeixement i respecte. Va realitzar investigacions sistemàtiques i va fer difusió dels seus treballs en nombroses conferències. Algunes de les seves publicacions importants són: Psychoneurotic Art (1953), Schizophrenic Art (1950), Dinamically oriented art therapy (1966), a més de nombrosos articles. Se la considera una de les fundadores de l’Artteràpia als EEUU, juntament amb Edith Kramer i Marie Petrie.

Mary Huntoon, el 1946, organitza tallers d’Artteràpia als EEUU, després de dos anys de dedicar-se a l’ensenyament del dibuix i la pintura a pacients psiquiàtrics. Huntoon va ser una artista que va treballar en el seu estat natal (Kansas) com a professora d’art, administradora de les arts i artterapeuta, durant la dècada del 1930 i fins la dècada de 1950. El seu enfocament per treballar com a terapeuta d’art es basa en el procés creatiu i la intuïció. Va dedicar 16 anys de la seva carrera a treballar, mitjançant l’art, amb pacients psiquiàtrics i veterans de la Segona Guerra Mundial.