– Durant la Depressió del 29, el Federal Art Project contracta artistes perquè ensenyin art en l’àmbit dels hospitals psiquiàtrics, fet que propicia que institucions similars es familiaritzin amb l’Artteràpia i reconeguin el seu valor terapèutic.

– Elinor Ulman, que va treballar en un d’aquests hospitals (concretament a l’Hospital General de Washington i en la dècada dels cinquanta), funda la primera publicació periòdica sobre Artteràpia als EEUU: el Bulletin of Art Therapy.

– El 1946, Marie Petrie publica l’obra Art and Regeneration, on es comença a parlar d’una formació específica en Artteràpia. Aquest mateix any, els psiquiatres Reitmann i Cunningham-Dax, de l’hospital psiquiàtric estatal de Netherne, contractaran el primer artterapeuta, Edward Adamson.

– El 1947 es publica un estudi de Margaret Naumburg: Free Art Expression of Behaviour Disturbed Children as a Means of Diagnosis and Therapy.

– El 1950 té lloc el PrimerCongrés Mundial de Psiquiatria a París, en el qual s’exposa la primera mostra internacional d’art psicopatològic, integrada per dues mil obres de prop de tres-cents pacients provinents de disset països diferents. En aquest mateix any, Marion Milner publica la seva obra On not.

– El 1954 es crea el Centre d’Étude de l’Expression, pel professor Volmat, creador juntament amb el professor Delay, dels primers tallers d’expressió plàstica a París. L’any següent, Volmat publicarà L’Art psychopatologique i, el 1956, Delay publicarà Névrose et création.

– El 1959 es crea la SIPE (Société Internationales de Psychopathologie de l’Expressions).

– El 1961 té lloc la fundació de l’American Journal of art Therapy, revista d’Artteràpia.

– El 1964 es crea a França la Societé Française de Psychopathologie de l’Expression. I el mateix any la British Association of art Therapists.

– El 1969 es crea l’Associació americana d’Artteràpia.

– El 1973 es crea el Museo de las imagens do inconsciente, en el Centre Psiquiàtric nacional de Río de Janeiro, l’hospital psiquiàtric més gran de Brasil, a càrrec de la doctora Nise da Silveira.

– El 1991 es funda el consorci d’universitats ECARTE (The European Consortium for Arts Therapies Education), que reuneix les unversitats de Hertfordshire, Múnster, Nijmegen i París. El seu propòsit és regular els cursos de formació en les diferents teràpies artístiques en l’àmbit europeu. Actualment està compost per 32 membres de 14 països europeus.

– A la Gran Bretanya, des de 1999, l’Artteràpia compta amb un estat professional reconegut dins del servei sanitari (NHS). Aquesta posició implica necessàriament una formació reconeguda i un registre de professionals amb un estatut protegit.

– A Catalunya i a l’estat espanyol, durant la dècada dels 90, l’Artteràpia es va consolidant com a pràctica professional dins de diferents àmbits com la salut i la salut mental, l’educació i la integració social i comunitària. La creació del Màster Aplicacions psicoterapèutiques de la pràctica artística de la Universitat de Barcelona, amb la seva primera promoció el 1999, va resultar una de les pioneres a l’Estat Espanyol. –

– El 2006 apareix el primer volum de la revista Arteterapia. Papeles de arteterapia y educación artística para la inclusión social.

– El 2010 es crea la Federació Espanyola d’Associacions Professionals d’Artterapeutes (FEAPA) organizació amb l’interès d’agrupar Associacions d’Artterapeutes del conjunt de les Comunitats Autònomes de l’estat espanyol. Per ajudar a estendre el seu marc d’actuació i promoure la cooperació i l’ntercanvi internacional amb altres entitats afins.

– L’Artteràpia s’aplica a l’Ensenyament des dels anys 70 a Israel, Anglaterra, Canadà, Estats Units, Holanda i Austràlia.