Actualment, l’artteràpia està reconeguda com a professió a diversos països i es troba integrada -des de la dècada dels 70- als sistemes de salut, educatiu, social i comunitari. Estats Units i Anglaterra són capdavanters en la implantació de l’artteràpia a l’escola pública, on s’aplica en paral·lel al programa educatiu i al sistema de salut. Centres públics i privats utilitzen l’art therapy com a reforç emocional dels alumnes i en les dificultats d’aprenentatge i rendimient. Però no ha estat només el camp de l’educació el que ha donat dimensió social a l’artteràpia.

Les diferents aplicacions en l’inesgotable camp infanto-juvenil, l’han posicionat com una alternativa sòlida a la teràpia tradicional. “La arteterapia es una potente vía de apertura al cambio. Facilita la exploración de nuestros límites, recursos, necesidades, etc., de nuestras dinámicas de relación con el mundo; impulsa el desarrollo de formas de interacción singulares, propias, que se integren y den sentido a nuestra experiencia subjetiva de la vida”, explica l’artterapeuta, doctora en Belles Arts per la Universitat Complutense de Madrid i professora a la Universidad Autónoma de Madrid María del Río Diéguez.

França, Canadà, Suïssa o Israel són altres països on l’artteràpia s’ha consolidat i forma part del teixit social. Tant en l’àmbit públic com privat. Però, per què no al nostre país, tot i ser una formació universitària des del 1999 Alicia Expósito, coordinadora del Màster Integratiu en Artteràpia de la Universitat de Girona, intenta trobar-hi raons:

“Les estructures i el reconeixement d’una nova professió porten temps. Som els artterapeutes, treballant acuradament i demostrant els beneficis de l’artteràpia, la solidesa de les formacions universitàries de Màster i la consolidació de la col·laboració amb administracions públiques i entitats privades, les que faran que la nostra professió arreli i sigui reconeguda”.

Font: Faros